Veiem la transcripció d'una inscripció de matrimoni, a la imatge superior, en aquest cas de 1750 a la parròquia de Sant Pere de Gelida:
Als vint-i-cinc del mes de setembre de l'any de mil set-cents cinquanta, havent fet les tres acostumades amonestacions en tres dies festius l'última de les quals que fou el dia trenta d'agost de dit any en la missa major a l'hora de l'ofertori i no constant d'algun impediment, jo l'infrascrit amb llicència del reverent Pere Joan Grau prevere, rector de la parroquial església de Sant Pere de Gelida, per oficiar el matrimoni celebrador entre Jaume Torrents, fadrí, pagès habitant de aquesta part en deu anys en la parròquia de Santa Maria de Corbera, bisbat de Barcelona, fill emperò legítim i natural de Miquel Torrents, pagès de la parròquia de Mediona, del predit bisbat, i de Rosa Torrents i Poch, cònjuges difunts d'una part; i de Maria Àngela Canals, donzella, filla legítima i natural de Josep Canals, pagès de la present parròquia, i de Maria Canals i Oller, cònjuges vivint, de part altra. Havent-los interrogat i entès el mutu consentiment de dits contraents per paraules de present els he unit en matrimoni segons ritus i cerimònia de nostra mare l'Església, essent presents per testimonis Francesc Llopart i Antoni Rossell, tots fadrins pagesos de dita parròquia de Gelida. Així és.
Josep Bas, vicari de Sant Pere de Gelida
A diferència de les inscripcions de baptisme, aquí trobem una informació molt extensa i detallada tant pel que fa als contraents com a les seves respectives famílies. El tractament d'aquestes dades ofereix una informació clau, també des del punt de vista genealògic, però que globalment ens permeten obtenir una radiografia detallada de molts aspectes de la vida de cada moment, ja siguin circumstàncies molt concretes, com el matrimoni Pasqual – Llopart, que documentem a Gelida el 3 de gener de 1718 in articulo mortis, estant dit Llopart mol malalt en perill imminent de la vida, o per les que ens ofereix l'explotació massiva de les dades.
Per exemple, en el període al que correspon la inscripció que hem transcrit completa, entre 1750 i 1774, a Gelida tenen lloc 106 matrimonis amb un màxim de 9 el 1768. Del total de matrimonis del període, 3 són entre contraents vidus, 7 entre vidu i donzella i 6 entre fadrí i vídua. És una estadística que podem analitzar al llarg de tot el temps i pràcticament parròquia a parròquia, que ens aporta dades, entre d'altres, sobre la condició de la dóna vídua, molt sovint abocada a la pobresa. Pel que fa als vidus, aquests hi esdevenen sovint per la mort de la dona com a conseqüència del part, havent d'assumir en alguns casos la criança dels fills supervivents.
Ja hem comentat que en el cas dels matrimonis la documentació que es genera és força nombrosa i diversa i en trobem tant en l'àmbit eclesiàstic com en el notarial, que comentarem el proper dia.
Seguint amb la documentació eclesiàstica referida al matrimoni cal fer esment dels anomenats Llibres d'esponsalles. Es tracte del registre amb noms i cognoms de la parella contraent i dels pares respectius, amb indicació d'origen i ofici, i de la quantitat que havien abonat pel dret de casament i a benefici del manteniment de la catedral de Barcelona. Podien ser 12 lliures per un noble, 4 sous per un cisteller i res pels més pobres i afectava a tots els matrimonis que es feien a la diòcesi.
Aquest registre, amb una extensió que cobreix pràcticament cinc segles, de 1451 a 1905, ha donat lloc a un dels exemples més clars d'explotació massiva de dades, del rastre, a la manera com es fa avui en els entorns de les tecnologies de la informació. En aquest cas el Centre d'Estudis Demogràfics i el Computer Vision Center de la Universitat Autònoma de Barcelona han desenvolupat un projecte (Five Centuries of Marriage) que ha permès crear una base de dades a partir de la informació dels 244 llibres manuscrits i els més de 600.000 registres que contenen.
Us presentem aquí dos gràfics en els quals es poden veure alguns exemples del contingut dels registres, així com algunes indicacions de la forma com s'han processat i es recuperen informàticament els continguts un cop digitalitzats.
Si ho voleu conèixer més de prop, podeu consultar l'article complet des d'aquest enllaç o en el vídeo amb la notícia on s'explica el projecte.
