El matrimoni: un contracte

En el post anterior ja vam fer referència a la importància social del matrimoni en relació a aspectes tant rellevants com el control de la reproducció i el patrimoni familiar. Ho fèiem a partir de la inscripció en el llibre sagramental de Matrimonis que podem trobar als arxius parroquials.

Però la transcendència del matrimoni era i és prou gran com per generar molts més rastres i fora de l'àmbit eclesiàstic, fins hi tot molt abans de la secularització i la possibilitat dels matrimonis civils. Un d'aquests rastres són els capítols matrimonials. Tot i que avui són pràcticament en desús, els trobem al llarg de força segles.

Per entendre la seva funció i el perquè de la seva llarga existència cal que tinguem en compte que el sistema d'herència català es basa l'herència indivisa, a favor del primogènit. Aquest fet introdueix un esquema familiar en el qual apareixen diverses figures:

• L'hereu. Com ja hem comentat, la seva figura va lligada a la primogenitura (el primer fill mascle) i és aquell que rebrà el patrimoni en substitució del difunt i totes les seves obligacions, encarnant la idea de continuïtat i conservació del patrimoni familiar. 
• La pubilla. Forma amb la que es denomina la dona quan és instituïda hereva. 
• El cabaler, cabalera o fadristern. Forma amb la que es denomina els fills que no són instituïts hereus. Rebran el seu dret hereditari en el moment de casar-se o bé a la mort dels pares. Aquesta part de l'herència la coneixem com a llegítima. 
• El pubill. Forma amb la que es denomina un fill no instituït hereu quan es casa amb una pubilla. 

Aquestes diferents figures plantegen la possibilitat de diverses estratègies matrimonials, segons l'hereu es casi amb una cabalera o amb una pubilla, o bé una pubilla amb un cabaler. Podríem esmentar altres combinacions, com el matrimoni entre un hereu vidu i una cabalera o una pubilla, una pubilla vídua amb un cabaler, etc.

Tenint en compte que l'estratègia s'orienta a assegurar la continuïtat del patrimoni familiar i alhora, la successió, és quan es planteja la necessitat de normalitzar el seu funcionament. I aquí apareixen els capítols matrimonials, que hem d'entendre com a contractes matrimonials en els quals s'estableixen els compromisos de totes les parts. 

Portada d'uns capítols matrimonials de 1828

Tot i que al llarg del temps els capítols presenten modificacions en la seva estructura, aquesta es caracteritzar per incloure un conjunt de clàusules entre les que en destaquem les més habituals, si bé no sempre són totes presents:

• L'heretament, on es garanteix a la noia que entra a la casa que, efectivament, el seu futur marit ostenta la condició d'hereu i serà el perceptor dels béns. Ella per la seva banda aportarà un dot que haurà d'estar en consonància amb la condició de la casa on entra. 
• La constitució del dot. Com que per la seva condició de cabalera no pot aportar el patrimoni familiar, atès que aquest correspon al seu germà, la noia que entra a la casa aporta una quantitat en diner que li és donada pels seus pares o, si aquests són morts, pel seu germà hereu. Aquí també s'especificava la forma cóm es pagaria. En el cas d'un matrimoni entre una pubilla i un pubill, aquest aportaria habitualment béns que es coneixen com a aixovar. 
• La clàusula on s'especifica l'aportació del dot per part de l'esposa a la família del marit, el qual en serà l'administrador. Aquest podia ser retornat si es donava el cas. 
• La carta dotal i augment de dot o escreix. Consisteix en la donació que fa el marit a la muller, sempre que aquesta hagi aportat el dot, que en certa forma es veu així compensada. Si no s'ha establert cap altra condició, a la mort del marit la muller passa a ser-ne usufructuària. 
• En el cas que la família no fes efectiu el dot en el moment de signar els capítols, la família reconeixia el deute contret, fent promesa de pagament. 
• Les fórmules de distribució i compensació de l'herència donaven lloc a una clàusula en la qual la filla que deixava la casa renunciava als drets sobre la casa d'origen, de la que ja havia rebut el que li corresponia, tancant així la relació econòmica amb la seva família, més enllà de les relacions afectives. 
• D'acord amb la voluntat de preservar el patrimoni i la seva continuïtat futura, s'establia habitualment ja el compromís de fer hereu el futur primogènit. 
• Davant la possibilitat de trencament entre el moment de les esposalles i les noces, es definien les possibles penes i fiances per ambdues parts. 
• Finalment podem trobar també la renúncia explícita a drets que podien perjudicar el sistema de l'hereu, lligats a aspectes com la mort sense testament, la mort de l'hereu, etc. 

Com es pot entreveure, es tracta d'un rastre, d'una informació, que va més enllà dels aspectes jurídics i ens permet una visió molt àmplia de les relacions familiars, els patrimonis familiars i la seva composició, del paper de la dona, de la història familiar, etc.