El matrimoni

Ja vam comentar en el post anterior com a partir del Concili de Trento, el 1563, es fan obligatoris a les parròquies els llibres de baptismes, defuncions i matrimonis. Avui ens referirem a aquests darrers. No són l'únic rastre que ens permet seguir la vida de les parelles ja que el matrimoni ha donat lloc a la creació d'altres tipus de documents. Nogensmenys el matrimoni, més enllà de l'amor (un concepte que donaria molt que parlar en la seva evolució històrica), és considerat socialment com un contracte en el qual es veu sovint implicat el patrimoni de les famílies de provinença dels contraents i, a més, està estretament vinculat a control de la reproducció i per tant, a la continuïtat familiar.

Veiem la transcripció d'una inscripció de matrimoni, a la imatge superior, en aquest cas de 1750 a la parròquia de Sant Pere de Gelida:

Als vint-i-cinc del mes de setembre de l'any de mil set-cents cinquanta, havent fet les tres acostumades amonestacions en tres dies festius l'última de les quals que fou el dia trenta d'agost de dit any en la missa major a l'hora de l'ofertori i no constant d'algun impediment, jo l'infrascrit amb llicència del reverent Pere Joan Grau prevere, rector de la parroquial església de Sant Pere de Gelida, per oficiar el matrimoni celebrador entre Jaume Torrents, fadrí, pagès habitant de aquesta part en deu anys en la parròquia de Santa Maria de Corbera, bisbat de Barcelona, fill emperò legítim i natural de Miquel Torrents, pagès de la parròquia de Mediona, del predit bisbat, i de Rosa Torrents i Poch, cònjuges difunts d'una part; i de Maria Àngela Canals, donzella, filla legítima i natural de Josep Canals, pagès de la present parròquia, i de Maria Canals i Oller, cònjuges vivint, de part altra. Havent-los interrogat i entès el mutu consentiment de dits contraents per paraules de present els he unit en matrimoni segons ritus i cerimònia de nostra mare l'Església, essent presents per testimonis Francesc Llopart i Antoni Rossell, tots fadrins pagesos de dita parròquia de Gelida. Així és.
Josep Bas, vicari de Sant Pere de Gelida

A diferència de les inscripcions de baptisme, aquí trobem una informació molt extensa i detallada tant pel que fa als contraents com a les seves respectives famílies. El tractament d'aquestes dades ofereix una informació clau, també des del punt de vista genealògic, però que globalment ens permeten obtenir una radiografia detallada de molts aspectes de la vida de cada moment, ja siguin circumstàncies molt concretes, com el matrimoni Pasqual – Llopart, que documentem a Gelida el 3 de gener de 1718 in articulo mortis, estant dit Llopart mol malalt en perill imminent de la vida, o per les que ens ofereix l'explotació massiva de les dades.

Per exemple, en el període al que correspon la inscripció que hem transcrit completa, entre 1750 i 1774, a Gelida tenen lloc 106 matrimonis amb un màxim de 9 el 1768. Del total de matrimonis del període, 3 són entre contraents vidus, 7 entre vidu i donzella i 6 entre fadrí i vídua. És una estadística que podem analitzar al llarg de tot el temps i pràcticament parròquia a parròquia, que ens aporta dades, entre d'altres, sobre la condició de la dóna vídua, molt sovint abocada a la pobresa. Pel que fa als vidus, aquests hi esdevenen sovint per la mort de la dona com a conseqüència del part, havent d'assumir en alguns casos la criança dels fills supervivents.

Ja hem comentat que en el cas dels matrimonis la documentació que es genera és força nombrosa i diversa i en trobem tant en l'àmbit eclesiàstic com en el notarial, que comentarem el proper dia.

Seguint amb la documentació eclesiàstica referida al matrimoni cal fer esment dels anomenats Llibres d'esponsalles. Es tracte del registre amb noms i cognoms de la parella contraent i dels pares respectius, amb indicació d'origen i ofici, i de la quantitat que havien abonat pel dret de casament i a benefici del manteniment de la catedral de Barcelona. Podien ser 12 lliures per un noble, 4 sous per un cisteller i res pels més pobres i afectava a tots els matrimonis que es feien a la diòcesi.

Aquest registre, amb una extensió que cobreix pràcticament cinc segles, de 1451 a 1905, ha donat lloc a un dels exemples més clars d'explotació massiva de dades, del rastre, a la manera com es fa avui en els entorns de les tecnologies de la informació. En aquest cas el Centre d'Estudis Demogràfics i el Computer Vision Center de la Universitat Autònoma de Barcelona han desenvolupat un projecte (Five Centuries of Marriage) que ha permès crear una base de dades a partir de la informació dels 244 llibres manuscrits i els més de 600.000 registres que contenen.

Us presentem aquí dos gràfics en els quals es poden veure alguns exemples del contingut dels registres, així com algunes indicacions de la forma com s'han processat i es recuperen informàticament els continguts un cop digitalitzats.

Si ho voleu conèixer més de prop, podeu consultar l'article complet des d'aquest enllaç o en el vídeo amb la notícia on s'explica el projecte.

El primer rastre

L'ús actual de les xarxes socials fa que no sigui estrany rebre de tant en tant un missatge d'algun amic o parent amb la imatge d'algun infant acabat de néixer, per informar-nos de l'esdeveniment, habitualment abans de qualsevol altre tràmit burocràtic pel que fa al registre documental de la criatura. Però quin seria el rastre d'aquest esdeveniment uns segles enrere? On el trobaríem?

Comptem amb un tipus de document que es remunta en el seu origen  al'època medieval, però dels que a Catalunya conservem exemplars a partir del segle XV: el llibre de baptismes.

Serà sobre tot a partir del segle XVI que la seva presència es fa habitual i, especialment, a partir del Concili de Trento, el 1563, quan s'estableix que de forma obligatòria tots els rectors de les parròquies han de portar els llibres de baptismes, defuncions i matrimonis.

El llibre de baptismes serà el registre clau de la identitat i filiació de les persones durant molt de temps, fins que el 1870 es creà el Registre Civil.

Prenem com a exemple un llibre de baptismes de la parròquia de Sant Pere de Pierola, que recull els portats a terme al llarg de quasi be un segle, des de 1603 a 1700. Aquí podem veure una de les primeres pàgines i l'exemple d'una de les primeres inscripcions en aquest llibre, de 21 de novembre de 1603.

Aquest seria un exemple d'inscripció molt concisa, però que en altres casos trobem complementada amb referències als oficis del pare i padrí. La transcripció, adaptada, diu:

A 21 de novembre de 1603 fou batejat un infant, fill de Salvador Pujol, del present terme de Sant Pere de Pierola, i de Coloma, muller seva. En foren padrins Toni Claramunt i Àngela Mata, tots de Pierola. Fou batejat per mi Rafael Mercer, rector de Pierola, amb els noms de Demià, Bartomeu.

Aparentment podem pensar que l'únic interès que pot tenir aquesta informació és la que ens pot interessar per a un estudi genealògic. Si bé això és cert, del tractament massiu de les dades, necessàriament traslladades a una base de dades, podem saber coses com:

• La filiació
• Procedència geogràfica dels pares
• Possibles relacions socials dels pares, segons els actuants com a padrins
• Els oficis del pare i del padrí
• Càlculs demogràfics: taxa de naixements, períodes de naixements dins de l'any, mortalitat, etc.
• La parròquia de residència dels pares i padrins
• El rector titular de la parròquia

Com veurem en altres programes, l'existència d'altres llibres de registre, com els de matrimonis i defuncions, en permeten posteriorment fer encreuaments de dades que amb els quals calcular l'edat dels pares, el temps transcorregut des del matrimoni fins al naixement dels fills, la mortalitat infantil, la mortalitat postpart, etc.

Posem alguns exemples extrets de diverses parròquies de l'Alt Penedès. Així, trobem que al llarg del segle XVII, un 45% de les defuncions registrades corresponen a albats. És a dir criatures que han mort abans de l'edat en la qual es considerava que assolia l'ús de raó.

Veiem, per exemple, el cas de Gelida. Al llarg dels segles XVI (amb un registre parcial), XVII i XVIII es registren 347, 1.530 i 2.215 baptismes respectivament.

D'entre aquests n'apareixen com a fills incògnits 11, 28 i 17, respectivament. En el conjunt, representen un 1,3%, però si ens fixem en el segle XVII, el percentatge s'eleva fins l'1,8%. Ho veiem, per exemple, en una inscripció del 12 d'abril de 1587, en una inscripció del bateig d'una nena "de la qual no es coneix ni pare ni mare". El 4 de febrer de 1645 bategen una nena "filla de la ventura...".

També es registren els baptismes de necessitat. El 14 de març de 1605 una àvia, Eulàlia Lleopada, bateja un nen que morí deu dies després. En altres casos serà la llevadora qui ho farà.

Igualment els registres ens mostren informació sobre parts múltiples, que són relativament freqüents:
3 al segle XVI, 8 al XVII, un dels quals triple, i 26 al XVIII. El 28 de març  es bategen tres nenes  nascudes del mateix part, filles de Francesc Sabat, pagès, i de la seva esposa Marianna.

Algunes inscripcions ens mostren la presència de tropes i de les seves famílies. Així es pot observar en la inscripció del 29 d'octubre de 1697 del bateig del fill de Baltasar Vayman "de nació alemany de la ciutat de Viena de Austria y vuy sargento de la compan ia del Capita Dn. Franco. Andreu Estan efer de nacio alemany... foren padrins Gregori Alebrin, farruel de dit tersio y Catharina muller sua, tots de nació alemny y naturals de la Ciutat de Viena de Austria".

Pot semblar un fet sorprenent, però és sovint a través dels llibres de baptismes que es fan visibles les dones dels soldats que corrien pel nostre territori al segle XVII i XVIII. No solament les dels comandaments sinó també les dels soldats, els seguien allà on anaven, hostatjant-se en les cases que els havien de donar alberg. Sovint trobem els membres de la família de la casa on s'estaven actuant com a padrins.

Què hi feien aquí les tropes d'origen alemany? El 1697 ens trobem immersos en la confrontació de la Lliga d'Augsburg, integrada per l'emperador Leopold I, Espanya, Suècia, els princeps alemanys i Holanda, en contra França.

Una nova temporada a Penedès gamma extra

L'octubre de 2012 vam encetar dins el magazín Penedès gamma extra, que s'emet de 9 a 12 del matí a Radio Vilafranca, l'espai dedicat a camins del Penedès amb història, que hem mantingut al llarg de tres temporades, en les quals hem presentat un total de 29 propostes. Aquesta temporada 2015 - 2016 encetem una nova sèrie sota el títol Rastres del passat, del qual també podreu seguir un resum de cada programa des d'aquest blog.

Rastres del passat

Segurament res com el cal·ligrama d'aquest poema de Joan Salvat Papasseit pugui expressar millor el significat de rastre. 

És amb la mateixa inconsciència que les formigues com el transcórrer de la nostra vida traça rastres. Una inconsciència a la que avui es fa referència sovint en relació al rastre que deixen constantment les nostres accions en el món de les tecnologies digitals. Per les nostres consultes a Internet, per les trucades fetes i rebudes al nostre telèfon mòbil, pels pagament amb la tarja de crèdit, pel pas pel peatge amb el nostre cotxe...

De forma natural, sense quasi ni aturar-nos a pensar-hi, tracem de forma constant i continuada el cal·ligrama de les nostres rutes, únicament que potser, no tant amigues com les de les formigues.

Però aquí parlarem de rastres del passat. I sorgeix la pregunta: quins són i on es troben els rastres del passat? Si els nostres avantpassats no vivien en un món digital, com el nostre, de quina manera es dibuixava el seu rastre? Aquesta és precisament la feina de l'historiador: descobridor i seguidor de rastres. Però no solament per seguir-lo, sinó també per comprendre'l.

Les nostres activitats, individuals i col·lectives configuren, d'entrada, el paisatge que ens envolta i una font per descobrir-los i estudiar-los és l'arqueologia. Aquí mirarem de seguir rastres més individualitzats, més personals, i per tant el nostre recurs habitual seran els documents.

En la nostra societat, i des de fa segles, indefectiblement quasi tots deixem traces de la nostre existència, que es recullen en documents, i en l'elaboració dels quals hem intervingut directa o indirectament. És a partir de la informació continguda en aquests documents que podem descobrir fets succeïts, conèixer aspectes de la vida de les persones, etc. Però aquesta informació, que vista en un sol document pot semblar irrellevant, es pot transformar en la clau per descobrir un fet o comprendre'n les seves causes.

Avui ens estem acostumant ja a veure com de dades aparentment insignificants es poden extreure conclusions molt rellevants. No fa massa setmanes el BBVA va presentar una radiografia de les despeses dels turistes estrangers a Espanya, construïda a partir del fet tant aparentment comú i insignificant com anar a comprar i pagar amb la tarja de crèdit. 

Una informació que individualment és poc significativa, tractada en massa i representada mitjançant un mapa sobre el que podem fer consultes pot esdevenir una informació cabdal. Podeu consultar el mapa des d'aquest enllaç.

Això és el que en els darrers temps hem sentit anomenar com a Big Data i relacionat, també, amb el que es coneix com a mineria de dades.

Es pot fer això amb els documents que hi ha als nostres arxius? Això és el que mirarem d'explicar al llarg de la temporada en aquesta sèrie que encetem avui. Els nostres arxius, amb documents des del segle IX, són centres de Big Data.