L'octubre de 2012 vam encetar dins el magazín Penedès gamma extra, que s'emet de 9 a 12 del matí a Radio Vilafranca, l'espai dedicat a camins del Penedès amb història, que hem mantingut al llarg de tres temporades, en les quals hem presentat un total de 29 propostes. Aquesta temporada 2015 - 2016 encetem una nova sèrie sota el títol Rastres del passat, del qual també podreu seguir un resum de cada programa des d'aquest blog.
Rastres del passat
Segurament res com el cal·ligrama d'aquest poema de Joan Salvat Papasseit pugui expressar millor el significat de rastre.
És amb la mateixa inconsciència que les formigues com el transcórrer de la nostra vida traça rastres. Una inconsciència a la que avui es fa referència sovint en relació al rastre que deixen constantment les nostres accions en el món de les tecnologies digitals. Per les nostres consultes a Internet, per les trucades fetes i rebudes al nostre telèfon mòbil, pels pagament amb la tarja de crèdit, pel pas pel peatge amb el nostre cotxe...
De forma natural, sense quasi ni aturar-nos a pensar-hi, tracem de forma constant i continuada el cal·ligrama de les nostres rutes, únicament que potser, no tant amigues com les de les formigues.
Però aquí parlarem de rastres del passat. I sorgeix la pregunta: quins són i on es troben els rastres del passat? Si els nostres avantpassats no vivien en un món digital, com el nostre, de quina manera es dibuixava el seu rastre? Aquesta és precisament la feina de l'historiador: descobridor i seguidor de rastres. Però no solament per seguir-lo, sinó també per comprendre'l.
Les nostres activitats, individuals i col·lectives configuren, d'entrada, el paisatge que ens envolta i una font per descobrir-los i estudiar-los és l'arqueologia. Aquí mirarem de seguir rastres més individualitzats, més personals, i per tant el nostre recurs habitual seran els documents.
En la nostra societat, i des de fa segles, indefectiblement quasi tots deixem traces de la nostre existència, que es recullen en documents, i en l'elaboració dels quals hem intervingut directa o indirectament. És a partir de la informació continguda en aquests documents que podem descobrir fets succeïts, conèixer aspectes de la vida de les persones, etc. Però aquesta informació, que vista en un sol document pot semblar irrellevant, es pot transformar en la clau per descobrir un fet o comprendre'n les seves causes.
Avui ens estem acostumant ja a veure com de dades aparentment insignificants es poden extreure conclusions molt rellevants. No fa massa setmanes el BBVA va presentar una radiografia de les despeses dels turistes estrangers a Espanya, construïda a partir del fet tant aparentment comú i insignificant com anar a comprar i pagar amb la tarja de crèdit.
Una informació que individualment és poc significativa, tractada en massa i representada mitjançant un mapa sobre el que podem fer consultes pot esdevenir una informació cabdal. Podeu consultar el mapa des d'aquest enllaç.
Això és el que en els darrers temps hem sentit anomenar com a Big Data i relacionat, també, amb el que es coneix com a mineria de dades.
Es pot fer això amb els documents que hi ha als nostres arxius? Això és el que mirarem d'explicar al llarg de la temporada en aquesta sèrie que encetem avui. Els nostres arxius, amb documents des del segle IX, són centres de Big Data.
Les nostres activitats, individuals i col·lectives configuren, d'entrada, el paisatge que ens envolta i una font per descobrir-los i estudiar-los és l'arqueologia. Aquí mirarem de seguir rastres més individualitzats, més personals, i per tant el nostre recurs habitual seran els documents.
En la nostra societat, i des de fa segles, indefectiblement quasi tots deixem traces de la nostre existència, que es recullen en documents, i en l'elaboració dels quals hem intervingut directa o indirectament. És a partir de la informació continguda en aquests documents que podem descobrir fets succeïts, conèixer aspectes de la vida de les persones, etc. Però aquesta informació, que vista en un sol document pot semblar irrellevant, es pot transformar en la clau per descobrir un fet o comprendre'n les seves causes.
Avui ens estem acostumant ja a veure com de dades aparentment insignificants es poden extreure conclusions molt rellevants. No fa massa setmanes el BBVA va presentar una radiografia de les despeses dels turistes estrangers a Espanya, construïda a partir del fet tant aparentment comú i insignificant com anar a comprar i pagar amb la tarja de crèdit.
Una informació que individualment és poc significativa, tractada en massa i representada mitjançant un mapa sobre el que podem fer consultes pot esdevenir una informació cabdal. Podeu consultar el mapa des d'aquest enllaç.
Això és el que en els darrers temps hem sentit anomenar com a Big Data i relacionat, també, amb el que es coneix com a mineria de dades.
Es pot fer això amb els documents que hi ha als nostres arxius? Això és el que mirarem d'explicar al llarg de la temporada en aquesta sèrie que encetem avui. Els nostres arxius, amb documents des del segle IX, són centres de Big Data.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada