El primer rastre

L'ús actual de les xarxes socials fa que no sigui estrany rebre de tant en tant un missatge d'algun amic o parent amb la imatge d'algun infant acabat de néixer, per informar-nos de l'esdeveniment, habitualment abans de qualsevol altre tràmit burocràtic pel que fa al registre documental de la criatura. Però quin seria el rastre d'aquest esdeveniment uns segles enrere? On el trobaríem?

Comptem amb un tipus de document que es remunta en el seu origen  al'època medieval, però dels que a Catalunya conservem exemplars a partir del segle XV: el llibre de baptismes.

Serà sobre tot a partir del segle XVI que la seva presència es fa habitual i, especialment, a partir del Concili de Trento, el 1563, quan s'estableix que de forma obligatòria tots els rectors de les parròquies han de portar els llibres de baptismes, defuncions i matrimonis.

El llibre de baptismes serà el registre clau de la identitat i filiació de les persones durant molt de temps, fins que el 1870 es creà el Registre Civil.

Prenem com a exemple un llibre de baptismes de la parròquia de Sant Pere de Pierola, que recull els portats a terme al llarg de quasi be un segle, des de 1603 a 1700. Aquí podem veure una de les primeres pàgines i l'exemple d'una de les primeres inscripcions en aquest llibre, de 21 de novembre de 1603.

Aquest seria un exemple d'inscripció molt concisa, però que en altres casos trobem complementada amb referències als oficis del pare i padrí. La transcripció, adaptada, diu:

A 21 de novembre de 1603 fou batejat un infant, fill de Salvador Pujol, del present terme de Sant Pere de Pierola, i de Coloma, muller seva. En foren padrins Toni Claramunt i Àngela Mata, tots de Pierola. Fou batejat per mi Rafael Mercer, rector de Pierola, amb els noms de Demià, Bartomeu.

Aparentment podem pensar que l'únic interès que pot tenir aquesta informació és la que ens pot interessar per a un estudi genealògic. Si bé això és cert, del tractament massiu de les dades, necessàriament traslladades a una base de dades, podem saber coses com:

• La filiació
• Procedència geogràfica dels pares
• Possibles relacions socials dels pares, segons els actuants com a padrins
• Els oficis del pare i del padrí
• Càlculs demogràfics: taxa de naixements, períodes de naixements dins de l'any, mortalitat, etc.
• La parròquia de residència dels pares i padrins
• El rector titular de la parròquia

Com veurem en altres programes, l'existència d'altres llibres de registre, com els de matrimonis i defuncions, en permeten posteriorment fer encreuaments de dades que amb els quals calcular l'edat dels pares, el temps transcorregut des del matrimoni fins al naixement dels fills, la mortalitat infantil, la mortalitat postpart, etc.

Posem alguns exemples extrets de diverses parròquies de l'Alt Penedès. Així, trobem que al llarg del segle XVII, un 45% de les defuncions registrades corresponen a albats. És a dir criatures que han mort abans de l'edat en la qual es considerava que assolia l'ús de raó.

Veiem, per exemple, el cas de Gelida. Al llarg dels segles XVI (amb un registre parcial), XVII i XVIII es registren 347, 1.530 i 2.215 baptismes respectivament.

D'entre aquests n'apareixen com a fills incògnits 11, 28 i 17, respectivament. En el conjunt, representen un 1,3%, però si ens fixem en el segle XVII, el percentatge s'eleva fins l'1,8%. Ho veiem, per exemple, en una inscripció del 12 d'abril de 1587, en una inscripció del bateig d'una nena "de la qual no es coneix ni pare ni mare". El 4 de febrer de 1645 bategen una nena "filla de la ventura...".

També es registren els baptismes de necessitat. El 14 de març de 1605 una àvia, Eulàlia Lleopada, bateja un nen que morí deu dies després. En altres casos serà la llevadora qui ho farà.

Igualment els registres ens mostren informació sobre parts múltiples, que són relativament freqüents:
3 al segle XVI, 8 al XVII, un dels quals triple, i 26 al XVIII. El 28 de març  es bategen tres nenes  nascudes del mateix part, filles de Francesc Sabat, pagès, i de la seva esposa Marianna.

Algunes inscripcions ens mostren la presència de tropes i de les seves famílies. Així es pot observar en la inscripció del 29 d'octubre de 1697 del bateig del fill de Baltasar Vayman "de nació alemany de la ciutat de Viena de Austria y vuy sargento de la compan ia del Capita Dn. Franco. Andreu Estan efer de nacio alemany... foren padrins Gregori Alebrin, farruel de dit tersio y Catharina muller sua, tots de nació alemny y naturals de la Ciutat de Viena de Austria".

Pot semblar un fet sorprenent, però és sovint a través dels llibres de baptismes que es fan visibles les dones dels soldats que corrien pel nostre territori al segle XVII i XVIII. No solament les dels comandaments sinó també les dels soldats, els seguien allà on anaven, hostatjant-se en les cases que els havien de donar alberg. Sovint trobem els membres de la família de la casa on s'estaven actuant com a padrins.

Què hi feien aquí les tropes d'origen alemany? El 1697 ens trobem immersos en la confrontació de la Lliga d'Augsburg, integrada per l'emperador Leopold I, Espanya, Suècia, els princeps alemanys i Holanda, en contra França.